Filo-sofà

Un dels lemes més repetits des del 15 de Maig del 2011 ha estat aquest: “li diuen democràcia però no ho és!”. La idea subjacent és la següent: Existeix una democràcia ideal, que no es correspon amb això que ara mateix tenim, tot i que hi hagi qui digui que sí que ho és. La solució doncs als nostres problemes polítics és: més democràcia. Hi ha però un plantejament més trencador que aquest i que no sembla del tot descabellat. Imaginem el següent lema alternatiu: “Li diuen democràcia i sí que ho és!”. És a dir, la democràcia és precisament això que tenim...si no ens agrada és el nostre problema. El primer plantejament implica creure que existeix una possibilitat teòrica, una situació ideal però alhora possible, a la que es pot arribar. Això té algunes implicacions com ara acceptar que existeix alguna cosa així com un poble amb una voluntat general , la qual cosa no és tan trivial com pugui semblar. El nostre problema en tot cas és que no hem estat capaços de portar aque

“ Si la riquesa fos el resultat inevitable del treball dur, les dones d’Àfrica serien totes milionàries ” (Georges Monbiot, The Guardian, 7 de novembre de 2011). Un amic em va explicar que de l’escola del seu fill de 6 anys li havia arribat una valoració sobre la criatura que l’havia deixat molt preocupat: “El nen és molt intel•ligent, però no li agrada treballar”. El vaig tranquil•litzar explicant-li que segurament era un error del professor en l’ús del terme “però”. Segurament el que el professor volia dir és que: “El nen és molt intel•ligent, per tant no li agrada treballar” o bé: “El nen és molt intel•ligent i no li agrada treballar”, o més probablement: “El nen és molt intel•ligent i li cal treballar poc”. L’ homo sapiens , com tots els éssers vius, ha intentat des de sempre sobreviure i, per maximitzar les seves probabilitats d’èxit, fer-ho seguint l’imperatiu natural de l’eficiència. Així, des de que es pot considerar una espècie diferenciada d’altres branques d’